Imatges de les Planes, les Encies i Cogolls

Ajuntament de les Planes d'Hostoles
Les Planes d'Hostoles, és un municipi de la Garrotxa de creació força moderna. Fins el segle XIX no va tenir identitat pròpia i era part integrant del municipi de Sant Feliu de Pallerols. L’any 1872 es van segregar.
Forma part de la vall d’Hostoles i el poble queda situat a la dreta del riu Brugent que neix a la serra del Corb i rep les aigües de la riera de Cogolls. Part de la zona volcànica de la Garrotxa està en aquest poble. Al nord del terme hi ha el volcà Traiter.
Antigament el lloc basà la seva economia en la explotació forestal, l’agricultura i els molins que aprofitaven les aigües del riu Brugent i la riera de Cogolls. La indústria, però, s’ha acabat imposant en els darrers temps.
Cogolls.
Es troba al nord de les Planes d’Hostoles, a la falda de la serra de les Medes.
La parròquia de Sant Cristòfol de Cogolls , la més antiga de la vall d’Hostoles, ja ve esmentada en el segle X. Els masos disseminats de la zona són abundants i gairebé tots dels segles XI, XII i XIII. El sector conegut pels “Estanyols” el componen tres masies, dues de les quals estan datades el 1285 i el 1286.
Cogolls és un lloc privilegiat pel que fa a l’aigua. La força hidràulica fa ser aprofitada des del segle XIII. Existeixen quatre molins en el sector: el molinot de la Pruenca, el molí del Fontanil, el molí de Sant Pelegrí i el molí dels Murris.
Sortint de la zona de l’Estanyol es pot accedir a l’ermita de Sant Salvador i a les ruïnes del castell de Puig-alder.
Les Encies.
Aquest sector es troba en la part meridional de la serra de les Medes. El lloc ja va ser habitat en temps prehistòrics com ho demostren les troballes al Clot de l’Infern i datades el segle VII a. de C. Així també es van trobar en la zona evidencies de la cultura romana.
En un document de l’any 1155, apareix citada la parròquia de Santa Maria de les Encies. Consta, també, que Miró III, senyor d’Hostoles, en la cessió de 17 masos a l’abat d’Amer l’any 1207, hi figuren tres de les Encies: el Clusells, el mas de les Llunes i la borda d’Alou.
HISTÒRIA
Tot i que les agrupacions urbanes a la Vall d’Hostoles sembla que van coincidir amb l’establiment de les “sagreres”, el territori de Les Planes ja fou habitat en èpoques antigues; en el jaciment del Clot de l’Infern, a les Encies, s’hi trobaren restes de 7000 anys a. de C. i a la cova dels Avellaners, a Cogolles, restes de 4000 anys a. de C.
Fins a set parròquies va tenir la vall d’Hostoles, quatre de les quals al terme de Les Planes. Sant Cristòfol de Cogolls, esmentada el 986, Sant Cristòfol de les Planes, citada el 1155, Santa Maria de les Encies, citada en el mateix document anterior i Sant Pere Sacosta, citada el 1207 tot i que datada de molt abans.
El poble de les Planes, a l’època medieval, depenia dels monjos benedictins d’Amer.
La vall era governada per la família d’Hostoles, alts funcionaris dels comtes de Barcelona. L’any 1222 Arnal d’Hostoles figura com a senyor d’aquestes terres. Els arnal figuren com a senyors fins el 1419.
L’any 1427, un terratrèmol va destrossar el poble. Es van enderrocar, entre altres, les viles d’Amer, Sant Feliu de Pallerols, Sant Esteve d’en Bas, el lloc de les Planes, el castell d’Hostoles i Sant Martí de Llémena…
El 1462 esclata la revolta remença que durà fins l’any 1472. L’any 1474 Francesc de Verntallat , persona clau en la revolta, va ser nomenat vescomte d’Hostoles.
Coincidint amb la revolta remença hi hagué la guerra civil catalana entre Joan II i la Generalitat. Les gent de la vall es van decantar pel rei i el novembre de 1471 aquest els va concedir una sèrie de privilegis com ara, i d’entre altres, l’elecció d’un batlle posseïdor de la jurisdicció civil i criminal.
L’any 1486, el castell d’Hostoles, fins llavors en mans dels remences, passa a mans del monarca.
El 1535, a petició dels jurats de la vall d’Hostoles, l’emperador Carles I confirmava els privilegis de la vall, a més, recomanava al príncep d’Astúries i de Girona (Felip II) que els respectés.
En el segle XVII la Vall d’Hostoles era una batllia reial. Durant aquest segle, les Planes va augmentar la seva població ja que va acollir nombrosos francesos que vingueren a treballar als boscos del terme. La xifra arribà al màxim de 1830 habitants, reduïda després a causa de les epidèmies del 1854 i 1855.
El segle XIX arriben les guerres carlines. La vall d’Hostoles es decantà, majoritàriament, del bàndol de Don Carles. En la segona guerra, Ramon Cabrera va mantenir una batalla a les Planes amb els liberals, de la qual en va sortir victoriós.
A finals del segle XIX el tren ja arribava a les Planes. Les pedreres de basalt atreien molts treballadors. Però el 1909, la Setmana Tràgica va afectar a les Planes i molts picapedrers es revoltaren.
El 1936 esclata la guerra civil. Els extremistes van matar el frare caputxí Vicenç de Besalú i van cremar i destruir l’interior de l’església parroquial. Les empreses van ser col·lectivitzades. Es van confiscar els edificis més importants que van servir per refugiats de tota la península.
Degut a la situació estratègica de les Planes, es va convertir en un lloc idoni per emmagatzemar material bèl·lic i fins i tot les Brigades Internacionals van convertir la població en camp d’entrenament i centre d’operacions. Quan aquests van deixar la població, els soldats de Líster van dinamitar l’església parroquial i el castell i els ponts del tren d’Olot van ser destruïts.
L’any 1970, les Planes va registrar un augment notable de la població gràcies a l’arribada d’immigrants del sud que venien a treballar al pantà de Susqueda i a immigrants portuguesos que provenien de les mines d’Osor. Va arribar a tenir 2004 habitants.

LLOCS D’INTERÈS



Castell d’Hostoles.
Situat a una alçada de 599 metres, domina tota la vall d’Hostoles.
El seu origen es situa a finals del segle IX i principis del X. Formava part del sistema de defensa de ponent del comtat de Besalú.
El primer senyor del castell que es coneix va ser Miró I, el qual ja es cita el 1015. El 1107 apareix Galceran d’Hostoles. El 1118-20 figura com a senyor Miró II. El 1168 s’enregistren els noms de Miró d’Hostoles i Ramon d’Hostoles en el “Llibre Gran del Feus”. El 1207 consta com a senyor del castell Miró III. El 1212 ho és Dolça, filla de l’anterior. Fins el 1290, hi consta Guillem Galceran, fill de Dolça i Galceran de Cartellà. Guillem Galceran va ser desposseït del castell i excomunicat degut a una vida plena d’incidents.
De 1344 a 1385 va ser senyor del castell Guillem Galceran de Rocabertí. El va succeir el seu fill Guerau de Rocabertí que al 1416 n’és el possessor. El 1419 el castell passa a ser terra reial. En el període 1445-1465, la baronia de Cabrenys i el castell d’Hostoles recauen en Dalmau de Rocabertí.
Arrel de les revoltes remences, el 1462, Francesc de Verntallat va ocupar i més tard va prendre possessió del castell així com de total la vall d’Hostoles.
Durant els segles XVI i XVII el castell va anar passant per diferents generacions de la família Sarriera-Gurb i de Pons.


Castell de Puig-alder i ermita de Sant Salvador. Aquest castell és un dels tres que en època feudal eren de domini d’Hostoles (el d’Hostoles, el de Puig-alder i el de Colltort). Es trobava al cim de la muntanya de Sant Salvador, o avui queden pocs vestigis junt a l’ermita.
L’any 1020, aquest castell és citat en el testament del comte Tallaferro, el qual deixa al fill Guillem, successor del comtat de Besalú, els dos castells citats, a més d’altres. L’any 1305, el rei Jaume II, reconeguent els serveis de Guillem de Cartellà, li atorga totes les jurisdiccions pels castells d’Hostoles, Puig-alder, Colltort i Rocacorba. Igual que el castell d’Hostoles, aquest va passar a mans del rei en el segle XV i aquest el donà a Verntallat. Finalment va tornar a ser possessió reial.
En l’actualitat només en queden alguns panys de paret i restes d’una possible cisterna.
La capella de sant Salvador ja surt documentada el 1184. El seu estat actual és diferent de l’inicial degut a diferents reconstruccions.


Església parroquial de Sant Cristòfol de les Planes.
Tot i l’aspecte modern de l’església, aquesta ja apareix citada el 1155. Les contínues remodelacions degudes a terratrèmols i guerres han fet que no resti res de l’estructura original. A l’inici era una església humil i no va ser fins el segle XV i XVI que es convertí en una església d’importància.

Església parroquial de Santa Maria de les Encies.
Aquesta església es troba en el sector de les Encies, entre la vall d’Hostoles i la vall de Llémena. El 1155 ja consta la parròquia de “Sancta Maria de les Yncissiis”.
És d’origen romànic. Conserva dels seus inicis l’absis. En el segle XVII va ser reedificada i es va aixecar el campanar de base quadrada.

Església parroquial de Sant Cristòfol de Cogolls.
Si tenim en compte les cites documentals, és la més antiga de la vall d’Hostoles. Pel que es desprèn del testament del pagès Vilmaud, de la parròquia de Sant Cristòfol de Cogolls, el segle X ja existia, ja que dit testament és datat el 986.
Esteve Pruenca, basant-se en la documentació consultada del monestir de Santa Maria d’Amer, concretament en la butlla del papa Climent III (1187) on es parla de Sant Cristòfol de “Cocollis”, és del parer que l’església encara és més antiga ja que la butlla esmentada parla dels privilegis atorgats per Ludovico Pio l’any 834.
L’any 1207 s’esmenta l’església en el testament de Pons Bernat.
L’església, com les altres de la vall, fa ser afectada pels terratrèmols i reconstruïda més tard. Per tant és un monument romànic modificat.


Església de Sant Pere Sacosta.
Es troba a la falda de la serra de la Salut. El document més antic que en fa menció data del 1207. Tot i els intents de reconstrucció després dels terratrèmols i les guerres, a principis del segle XX es van deixar de fer celebracions. El 1987 es van organitzar diversos camps de treball per consolidar i recuperar les velles ruïnes.




Capella de Sant Pelegrí de Cogolls.

Capella erigida el 1862 pel rector del poble Mn. Josep Arrey.






Capella de l’Àngel.

És una petita esglesiola que data del 1539 amb advocació de l’Àngel Custodi.






El salt del Molí dels Murris.
Cascades que es troben en el sector de Cogolls.









El volcà Traiter.
El volcà és del tipus estrombolià. Està format per un con principal i dos cons circulars adjacents, el Traiter superior i el Traiter inferior. El con principal té 550×450 metres de planta i uns 120 metres d’alçada. El con superior té 220 metres de diàmetre per 30 de fondària.





La Torre dels Til·lers.
Edifici modernista construït per la família Sacrest el segle passat i actualment ha estat habilitat per celebra-hi convencions, bodes… En els jardins hi ha una capella.







Hotel Can Garay
Can Garay es una torre modernista edificada entre 1904 i 1906 per la família Garay. Esta declarada patrimoni arquitectònic. Actualment la mateixa família la convertit en un petit hotel que conserva els aires modernistes.
El Sallent de Santa Margarida.
Situat en la llera del riu Brugent, a l’alçada de l’empresa Dusol.






FESTES I APLECS
  • 25 de juliol: Festa major de les Planes en honor a Sant Jaume.
  • Diumenge anterior o posterior al 8 de setembre: Festa major del les Encies en honor a Santa Maria.
  • 27 de setembre: Festa de la Santa Espina o festa petita de les Planes.
  • 2n diumenge d’octubre: Festa major de Cogolls i aplec de Sant Grau a l’ermita de Sant Pelegrí.
MÉS INFORMACIÓ
Cronologia de Les Planes d'Hostoles


44000 aC Erupció del volcà Traiter i efusió de la gran emissió basàltica damunt la qual reposa el nucli de les Planes.

27000 aC Erupció del volcà Artigues Roges o Puig de Sant Marc, aigües amunt de les Planes.

7000 aC Caçadors epipaleolítics vivien en una balma al Clot de l'infern (les Encies).

4000 aC Pagesos neolítics vivien a la vall de Cogolls i eren enterrats a la cova de l'Avellaner.

922 En un precepte del rei Carles el Simple s'esmenta un mas prop de les Medes (Cogolls).

1020 En el testament de Bernat Tallaferro, aquest cedeix al seu fill Guillem els castells d'Hostoles, Puig-alder i Colltort.

1056-1060 Pacte entre Ramón Berenguer, comte de Barcelona, i Eneas Miró, d'Hostoles. Instal·lació del sistema feudal i senyorial a la vall d'Hostoles.

1207 Miró III, senyor d'Hostoles, fa una donació de 17 masos remences de les parròquies de les Planes, Cogolls, Sant Pere Sacosta i les Encies a l'abat d'Amer. Aquests remences estan subjectes a grans prestacions i als mals usos.

1283 Les Corts de Barcelona promulguen la constitució antiremença: "En les terres o llocs...".

1305 En reconeixement dels serveis prestats el rei Jaume II cedeix les jurisdiccions civil i criminal a Guillem Galceran de Cartellà.

1347-48 Comença una terrible epidèmia de pesta que tindrà greus conseqüències a la vall d'Hostoles. Molts masos queden abandonats per la mort dels seus habitants.

1357 El rei Pere el Cerimoniós ven a Guillem Galceran de Rocabertí les jurisdiccions civil i criminal, i tota la vall d' Hostoles.

1416 El Consell Reial recomana al rei Ferran I la recuperació del castell d'Hostoles que té Garau de Rocabertí.

1419 Redimida la vall, el rei Alfons atorga el primer privilegi per elegir cònsols i consellers.

1427-28 Forts terratrèmols sacsegen la vall. Consta que quedaren destruïdes les esglésies parroquials de les Planes, Sant Pere Sacosta, Cogolls i les Encies.

1462 Comença la revolta remença i la guerra civil catalana, que dura fins al 1472. Verntallat, capità general del rei a la muntanya, dirigí la host remença des del castell d'Hostoles.

1474 Verntallat és nomenat vescomte d'Hostoles.

1486 Sentència arbitral de Guadalupe entre els senyors i els pagesos. Fi del conflicte remença.

1488 Llorenç Espígol és proposat per la Universitat de la Vall i nomenat batlle reial.

1500 Comença una etapa de relativa prosperitat a la vall, enmig de les convulsions i conflictes que visqué a Catalunya.

1607 El rei Felip III intervé davant del problema que plantejava a la Vall d'Hostoles l'elecció de cònsols, consellers i terna de batlle pel sistema d'insaculació (boles tretes a la sort).

1619 Procés i condemna a la forca de Pere Torrent, àlies Cufí, el bruixot de les Encies.

1646 El 2 de febrer, Joan Carbonés de Sant Pere Sacosta construeix una capella rudimentària a Maria Santíssima de la font de la Salut i es vesteix d'ermità per tenir-ne cura.

1833 Tots els pobles de la Vall d'Hostoles s'adhereixen oficialment a la causa carlina.

1849 El dia 9 de gener, a les Planes, Ramón Cabrera derrota les columnes isabelines Hore i Ruiz.

1855 S'anuncia la independència municipal de les Planes i també la de les Encies, que forma un únic municipi amb Cogolls.

1860 El 24 de febrer, les germanes dominiques s'estableixen a les Planes per dedicar-se a l'ensenyament.

1872 Les Planes, les Encies i Cogolls constitueixen un sol municipi i s'independitzen del de Sant Feliu de Pallerols.

1886 Amb la implantació de la filatura Dosol comença l'expansió industrial de les Planes.

1900 S'acaba la instal·lació del tram de la línia fèrria entre Amer i les Planes.

1909 Lleugeres repercussions de la Setmana Tràgica. S'arrenquen vies i travesses per impedir el pas del tren que baixava d'Olot.

1911 Revolta dels picapedrers arran dels acomiadaments de la companyia dels successors de Miró i Trepat i dantesca actuació de la Guàrdia Civil.

1918 El 15 de novembre, inauguració del Grup Escolar, d'estil modernista.

1921 El dia 1 de febrer, és la data fundacional de la Societat Coral Retorn Planenc.

1931 El 18 d'abril, l'ajuntament planenc s'adhereix al "règim gloriosament implantat que acompleix els anhels tant temps sentits de llibertat per Catalunya", segons el text de l'acord.

1936 Els pobles del municipi viuen i pateixen les conseqüències de la guerra civil espanyola.

1958 Inauguració oficial del Grup Joan Vidal de "cases barates".

1962 Demolició del castell, antiga casa forta dels Olmera.

1979 Primeres eleccions municipals de la democràcia.

1982 Promulgació de la Llei de Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa, la qual declara Parc Natural el sector septentrional del municipi planenc i estableix la qualificació de Reserva Natural per al volcà Traiter.

1986 El 21 d'abril tots els pobles de la Vall celebren il·lusionats el 500è aniversari de la Pau remença.